 |
| Flornarde, un nombre curioso para este postre. |
Aquestes postres venen originàriament de la regió francesa de Llemosí (o Lemosin) i el seu nom pareix ser que deriva de la paraula "fleunhe" que en llengua occitana, del sud de França, significa suau.
És un pastís molt fresc amb textura suau i quallada, perfecta per aprofitar aquestes fruites que no tenim tot l'any. Podem servir-la tèbia, freda, sola o acompanyada de una bola de gelat o un tassó de llet preparada, un suc de fruites o un cafè.
 |
| Ingredientes sencillos, que como veis a mi me gusta complicar!! |
Ingredients
- Massa básica
- 150 gr. de sucre moreno
- 4 ous de Son Boira
- 150 ml de llet, serveix qualsevol! Jo volia provar aquesta bio-vegetal
- 100 ml de nata líquida, també podeu fer servir la que volgueu
- 5 gr. canella en pols d'Especias Crespí
- Un poc de sal
- 125 gr. de farina d'espelta
- Farciment
- 25 gr. mantega a daus
- 10 gr. sucre avainillat
- 750 gr. de nectarines
 |
| Vemos como la pasta ha cuajado y se separa un poco de la fruta. |
Preparació
Aquesta és una recepta molt fàcil, però hem d'introduir els ingredients en un recipient per mesclar-los, segons l'ordre descrit:
Per facilitar la mescla, podem batre els ous el primer. Per aconseguir una barreja homogènia serà suficient amb utilitzar les varetes manuals. Després afegim el sucre i seguim amb les varetes. Ara la llet, la nata, la canyella i la sal. L'últim serà la farina que la podem anar posant de poc en poc.
Encenem el forn a 200º per baixar-lo després a 180º quan hi fiquem la flognarde
El següent pas és preparar els 750 gr. de les nectarines, pelant i tallant-les en trossos grans que donaran color al pastís.
Finalment, en un motlle de forn untat d'oli o mantega hi posam la fruita, per cobrir a continuació amb la massa . L'últim pas és decorar amb la mantega i el sucre per a que quedi un acabat brillant i camí al forn: uns 35 minuts. Com sempre, assegurau que és ben fet, picant enmig amb una punta de ganivet.
 |
| El gusto a canela y a fruta fresca lo convierte en un postre especial. |
Opinió personal:
Pel meu gust estava dolç, peró els llépols de la família han trobat que el sucre moreno no havia endolcit prou. Pens que també depèn de la fruita: altres vegades ho hem fet amb albercocs i cireres hi ha anat perfecte.
Margalida
Altres receptes que podreu trobar interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada